El so ms ntim de Morning Drivers

    19
    0
    SHARE


    Amb nervis, però amb moltes ganes va presentar Morning Drivers el seu primer disc «d´indie pop-rock» ´Perspectiva´ el passat dijous de nit a les festes de Santa Gertrudis. Els músics eivissencs Miquel Serra, Mariano Costa, Sebas Budding, Miquel Marí i Luis Carlos Iglesias varen triar el seu quart aniversari com a banda per donar a conèixer les seues onze noves cançons. «El títol de l´ àlbum és una paraula que ens defieix molt bé: la nostra perspectiva és que som un grup que va nèixer fent covers, però també volem fer les nostre cançons i que ens coneguin per temes propis. Ens agrada la idea que una mateixa cosa pot ser vista de moltes maneres i això passa amb els Morning Drivers», expliquen els seus membres abans del concert a Santa Gertrudis.

    Cap dels cinc s´imaginava que arribarien fins on són i molt menys quan començaren. Tots ells varen començar en la música com afició quan eren adolescents. «Vàrem començar a tocar sense tenir ni idea i vàrem formar part de diverses bandes, però res seriós», asseguren els seus components. De fet, Miquel, el bateria, de 28 anys, recorda que Morning Drivers és un «mix de músics» que estaven repartits en diferents grups de l´illa i que per afinitats i edat s´ajuntaren per interpretar temes de Mando Diao o Artic Monkeys, entre d´altres. «No érem una colla d´amics de l´escola, però compartiem gustos musicals i quedàvem algun dia per tocar junts. L´amistat va sorgir amb el temps», assenyalen.

    En Miquel, bateria, venia del grup Indulgentes; en Sebas, Luis i Mariano, de Silencio Aparte, formació amb la que també havia col·laborat de forma puntual s´altre Miquel. Fa cosa d´un any i mig, el cos els demanava més. «Va ser com un punt d´inflexió, un evolució natural. Necessitàvem compondre i tocar temes propis, no només versions», explica el cantant, de 28 anys i des Cubells. De fet, coincideixen en que va arribar un punt que moltes bandes tocaven els mateixos temes. «En una mateixa nit podies escoltar la cançó de ´Lonely Boy, de the Black Keys, o Take me out, de Franz Ferdinand, interpretada per dos grups diferents», comenta en Luis, que, com autocrítica, afegeix que les formacions opten per aquells temes que saben que funcionen i amb els que ells mateixos s´ho passen bé.

    Després de quatre anys tocant temes d´altres grups a sobre dels escenaris, varen decidir que es volien divertir amb les seues cançons. Sense cap pretensió de gravar un disc, cada component va pensar i aportar idees amb l´objectiu de fer una música més personal. En Sebas, de 27 anys i resident a Barcelona, va recuperar algunes bases que tenia al seu disc dur per mostrar-les a la resta de membres del grup. ´Volver a nacer´ és el tema més antic. «Va ser una feina entre tots: o gravàvem rifs de guitarra, en sebas duia el material que tenia, en Mariano també tenia les seues idees… Bé, cadascú aportava el seu granet d´arena», assenyalen.

    Encara que mentre donaven forma a les seues propies cançons no tenien cap pretensió de publicar un disc, des de fa un any s´ho plantejaren seriosament.

    Amb el material que tenien, varen tirar endavant per veure què sortia. «A més, la gent ens animava a fer un disc propi i vàrem pensar: per què no donar un pas endavant i intentar-ho?», recorden. De fet, Morning Drivers va comprobar que la petició de la gent era reial. Els seus seguidors tampoc es conformaven amb les seues versions i volien conèixer la seua part més íntima. Volien veure´ls des d´una altra perspectiva. Així ho demostra l´exit de la seua campanya de crowfunding. En menys d´una setmana varen aconseguir els diners suficients, 2.250 euros, per poder gravar el disc. «Va ser brutal! No ens imaginàvem què la gent s´involucraria així. Més que amb la quantitat que hem reunit, ens quedam amb el suport dels eivissencs», destaca la formació.

    També els ha sorprès la fe cega dels que han col·laborat econòmicament en el seu projecte. «La gent ens ha ajudat sense tenir ni idea de quin seria el resultat final, sense importar si els agradarà o no el disc. «Molts m´han dit: encara que després no us escolti, us vull ajudar. Això és una passada», reconeix el cantant. Per tant, el que pensaven que seria el principal obstacle, reunir els diners, el varen superar en menys d´una setmana.

    ALEJANDRO IBORRA.

    Això significava que no hi havia volta enrere. En tres meses, més o menys, tenien la música a punt per a que el cantant afegís les lletres. Tenien 10 cançons i una «frankestein». El seu títol és un secret entre Mola i el grup, però aquí contarem l´anècdota al seu voltant. «Hi havia moltes parts que ens gradaven, però que no sabíem com juntar-les. Ens donava llàstima no incloure-les en aquest disc i al final vam convertir-la en una cançó», expliquen. Ara el repte dels seguidors és identificar la ´frankestein´ del disc.

    Però la cançó més determinant de ´Perspectiva´ va ser ´Quisiera enseñarte´. Miquel confessa que totes menys aquesta eren en anglès. «Però quisiera enseñarte em va sortir en castellà, no la podia traduïr», afirma el cantant. Quan varen entrar a l´estudi de gravació i el seu productor, Joan Barbé, va escoltar el te,a va deixar anar una bomba: «En Barbé ens va propossar fer tot el disc en castellà quan només teníem aquest tema en aquest idioma!». Els cinc varen decidir provar. «Hi havia dos cançons que eren qüasi intocables: ´No pudo ser´ i ´Volver a nacer´. Si surtien aquestes en castellà, les dues m´agradaven molt com sonaven en anglès, es podien traduïr totes!», rememora.
    I quin és el seu objectiu després de publicar el seu primer treball discogràfic? Tots ho tenen clar: «El que passi a partir d´ara, no ens preocupa. No ens obsesionen les vendes., volem seguir tocant i disfrutant com fins ara», co

    LEAVE A REPLY