Rut Jos Prat: El catal no simposa

    15
    0
    SHARE


    Filloga i professora de catal. Fa tretze anys que na Rut va arribar a Eivissa, desprs de llicenciar-se en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. s la responsable del Centre de Catal dEivissa, un espai dautoaprenentatge per a persones adultes, gestionat per la Direcci General de Poltica Lingstica, el Consell dEivissa i lAjuntament dEivissa, que disposa dels mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del catal, perqu s’ajusta a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent. A ms, actualment fa algunes de les classes presencials i semipresencials a lHospital de Can Misses.

    —És fàcil aprendre català?
    —Crec que sí, que és fàcil aprendre’n si se’n tenen ganes! De recursos, no en falten. Hi ha cursos presencials en diferents escoles i institucions, i també en línia.

    —I com a llengua, és fàcil?
    —És una llengua amb una gramàtica més aviat difícil. Hi ha molta gent que pensa que li serà fàcil perquè ´s’assembla´ al castellà, però després descobreixen que no és així, i que hi ha moltes diferències, excepcions, etc. A més, hi hem d’afegir la peculiaritat que per a molta gent catalanoparlant, aprendre a escriure bé la seva pròpia llengua és una mica sorprenent, perquè molts s’adonen de la diferència entre llengua oral i escrita quan han de fer una redacció, i se sorprenen de la manera com s’escriu.

    —Pel que fa a les excepcions, a classe sempre dic que el català és una llengua excepcional…
    —Ho és. A vegades els alumnes em diuen que per què hi ha normes si hi ha tantes excepcions, i no és cert, perquè hi ha més paraules que compleixen la norma, però bé és excepcional, sí.

    —Els teus alumnes són adults…
    —Sí, i hem de tenir en compte que tenim moltes obligacions: família, feina, etc., i trobar temps per estudiar català implica fer jocs malabars. Molts fan un esforç remarcable i tracten de dedicar-hi tot el temps de què puguin disposar. Per això, sempre agraeix als alumnes que venguin a classe, que facin la feina, perquè sé que és un esforç per a ells. Però al final tot té un recompensa i quan et diuen que han après o millorat els coneixements de català i que han aprovat i que gràcies a aquest fet han pogut millorar les condicions laborals o accedir a les borses de l’administració pública estic molt contenta per ells. Crec que tot depèn de l’actitud, i que s’hi ha de posar dedicació i esforç.

    —A més, els adults aprenem les coses de forma diferent.
    —És clar! Quan som nens, aprenem diferent. Els adults, la majoria, han perdut l’hàbit d’estudi i la concentració és diferent. Hem de pensar en més coses: els nens, la feina, etc. A vegades, quan veig que algú ha fet la redacció amb més faltes que de costum, sé que aquella setmana ha tengut més coses de què preocupar-se, més distraccions, i quan els ho dic, ho confirm: molta feina, els nens malalts, etc. Per això, dic que s’ha de valorar molt l’aprenentatge en l’edat adulta, i no tan sols de català!

    —Què els costa més? Els famosos pronoms febles?
    —Els pronoms febles són l´os de la majoria d’alumnes, però això és perquè sovint no s’expliquen bé, a més del fet que cada vegada els usam pitjor. A mi no m’han agradat mai les matemàtiques perquè no les entenc, i segurament si me les haguessin explicat d’una altra manera, ara no em semblarien un misteri. Idò amb els pronoms passa el mateix

    —Jo me´ls estim, potser perquè vaig haver d´entendre´ls de gros per explicar-los… Com els expliques tu?
    —Sempre explic sintaxi abans d’ensenyar els pronoms febles, i ho faig com si fossin un fórmula matemàtica, curiosament! Primer han d’analitzar la frase i veure quin complement han de substituir.

    —I després?
    —Una vegada l’han localitzat, cal determinar de quin complement es tracta i quina forma té. I a partir d’aquí, escollir el pronom que hi correspon. Per exemple, si és un CD determinat masculí singular, el pronom que cal emprar és ´el´. El que passa és que si no saben què és un CD determinat no anam bé, i per això primer cal donar unes certes nocions de sintaxi, sense entrar en detalls gaire profunds.

    —Què més els costa?
    —També els costa la essa sorda i sonora, i conjugar algunes formes verbals. I el que més sol costar és redactar. Posar-se a escriure un text no és fàcil, perquè en l’exercici de redacció hi ha molts elements en joc.

    —Tres consells per redactar bé…
    —En primer lloc, cal disposar de temps per fer l’exercici. Després, una cosa molt important és que has de pensar bé què vols dir, a qui i com. En darrer lloc, has de revisar el que has escrit. I, és clar, tot això no és com posar accents o la vocal que falta en un espai buit. Demana temps, concentració i coneixements gramaticals. Jo he hagut de fer força redaccions quan estudiava anglès i francès, i sé el que costa.

    —Parlant d’accents, estàs a favor o en contra de la reducció de diacrítics? T´agrada que molt (participi de moldre) o dona (del verb donar) ja no portin accent?
    —Em sembla bé que els hagin reduït, perquè moltes paraules es poden distingir pel context. En realitat, un accent diacrític contravé les normes d’accentuació, es fa servir per distingir paraules que s’escriuen igual, però el context ens ajuda a resoldre l’ambigüitat. Per exemple: ´L’os s’ha trencat un os´. Podem deduir fàcilment que l’os (abans ´ós´) és l’animal que s’ha trencat un os. No ens cal el diacrític.

    —Les llengües evolucionen…
    —Sí, perquè els parlants la fan evolucionar. I els senyors gramàtics, com deia el mestre Solà, han d’analitzar aquest ús i acceptar que es produeixin canvis. Volem un llatí clàssic?, que només s’estudia a l’escola, que és una llengua morta! O volem un idioma viu, en ús, que expressi la vida de les persones que el parlen? Evidentment hi ha d’haver normes, una llengua formal però no poden ser inamovibles. Les coses canvien i ens hi hem d’adaptar com en tot, no passa res. Desaprendrem el que havíem après. Jo ja he passat per dos canvis d’aquests, l’any 1995, si no ho record malament, i ara aquest. El que havia après a l’escola i l’institut va canviar a la universitat, i no va passar res.

    —Canviaries res de la normativa?
    —No en trauria res! Sí que aniria obrint la normativa als canvis que es produeixen en la parla, però això és justament el que han fet amb la nova gramàtica. Segur que d’aquí a uns anys, els pronoms febles hauran canviat. Però no passa res! El català d’ara no és el mateix que el del segle XIX.

    —Això, a vegades, és mal de fer entendre.
    —Jo compar el català amb altres llengües, i en totes passa el mateix. Una llengua és rica i variada, i està bé que sigui així! Ha de ser així. Ens hem de treure els complexos. Allò de dir que “els eivissencs o els formenterers parlam molt malament”, no és cert! Vull que quedi clar que totes les varietats dialectals del català tenen incorreccions, i que cap ni una és millor que l’altra. Totes juntes constitueixen el que anomenem català. Totes les llengües tenen aquests matisos.

    —Com van els cursos a l´Hospital de Can Misses?
    —Van bé, però hi ha gent força emprenyada. A tothom ens pot costar aprendre un idioma nou, però conec molts metges, metgesses, infermers i infermeres que han après català amb una rapidesa sorprenent. Però sí que el que alguns estan dient, personalment, no m´agrada.

    —Com ara?
    —No m´agrada que es digui que el català s´imposa, perquè no és cert. Mira, jo parl català perquè he nascut en una família catalanoparlant, però no per emprenyar ningú. Vull dir que la meva vida, els meus pensaments i sentimenst són en català, igual que els d’una persona castellanoparlant són en castellà, i vull fer plena vida en català a casa i al carrer. Els catalanoparlants no tenim menys drets que els parlants de qualsevol altra llengua, no?

    —Avui dimecres hi faràs classe: què toca?
    —Com a plat fort, els pronoms relatius, entre altres coses.

    LEAVE A REPLY