Un conte infantil per a pares i mares

    15
    0
    SHARE


    Perdonin les molsties, estem construint una casa! s el ttol del conte escrit per Ivn Castro i que, publicat per lAjuntament dEivissa t com objectiu conscienciar les famlies de la importncia de que vagin de la m de les escoles en leducaci dels seus fills. Sha repartit entre les escoles i, a ms, es regalar a les famlies que hi estiguin interessades.

    Un conte infantil que no està pensat, en realitat, per als boixos que lescolten sinò per als pares que els hi llegeixen. Així és Perdonin les molèsties, estem construint una casa!, el conte escrit per Iván Castro, responsable del Pla Municipal de Drogues de lAjuntament dEivissa, i que sacaba de publicar. La idea va sorgir fa un temps, en adonar-sen, pel que veia i pel que li explicaven els equips directius, de que cada cop les famílies participen menys en la vida escolar dels seus fills. «La idea era revertir aquesta situació», comenta Castro, que destaca la importància de que, en leducació dun boix la família i lescola vagin de la mà. El conte explica la història dunanena que pregunta al seu pare «com es construeix una casa?», una pregunta que serveix per donar una resposta que va més enllà de la construcció.

    La idea demprar la metàfora de la construcciuó duna casa li varen donar els propis boixos. «Ledat a la que encara sels llegeixen contes és també ledat en la que els interessen els jocs de construccions», explica. Castro insisteix en que la intenció del conte és que els pares reflexionin sobre la seua implicació en leducació dels fills i no, en cap moment, de culpabilitzar-los. De fet, destaca que si, en general, les famílies cedeixen bona part del protagonisme de lensenyament a les escoles és per un motiu positiu: «Això vol dir que confien molt en els docents. Saben que tracten bé els seus fills i que són grans professionals. Però han dentendre que leducació és una tasca compartida».
    Coordinació

    Tot i això, apunta que «ningú» coneix millor a un boix que els seus propis pares i, a més, recorda que en aquests moments leducació no es centra només en els coneixements sinó que cada cop té un paper més important la intel·ligència emocional. Per això, insisteix, és «essencial» que família i centre vagin de la mà.

    LAjuntament dEivissa ha editat un total de 2.000 exemplars del conte amb els que confia tenir prou per a aquest curs i el proper. De moment, el passat mes de setembre es va repartir a tots els grups dInfantil de tres i quatre anys. A més, si alguna família té interès pot aconseguir un exemplar del conte de forma gratuïta demanant-lo a lAjuntament o atracant-se a les oficines municipals.

    Castro està content pels comentaris que, de moment, li han fet sobre aquesta història. Tant per part dels docents, que lhan llegit a classe, com de les famílies, que lhan llegit a casa: «Me diuen que els ha agradat la proposta, que els sembla interessant i que fa reflexionar. A més, també me diuen que als boixos els ha encantat». En aquest sentit, Castro destaca que lhan fet especialment content els comentaris que li han fet els propis petits.

    El procès de publicació de Perdonin les molèsties, estem construint una casa! ha estat intens. Volien que estàs llest per poder repartir-lo als centres a començament de curs. Castro explica que no va ser fàcil escriurel. Primer de tot pensar la història perquè fos atractiva per als boixos i, després, com resoldre el missatge per a les famílies. Un cop escrit, tot i que ho va tenir molt present, va passar pel departament digualtat per assegurar que el llenguatge fos igualitari. Es parla, per exemple, de «persones propietàries» en comptes de de «propietaris» o de «professionals en arquitectura» i no «darquitectes» per evitar el llenguatge sexista.Les darreres setmanes abans de la publicació, confessa, estaven una mica preocupats perquè no estaven segurs de si arrtibarien a temps de tenir-los per al començament de curs.

    Els boixos han set una part molt important del procès de creació. Un cop escrit el conte, es va triar lil·lustrador. I ells varen tenir molt a dir. Castro explica que es varen presentar cinc candidats, als que sels va demanar que presentassin una proposta, un dibuix, per al conte. Varen ser els petits els que varen decidir quin els agrada més: «Els vàrem ensenyar a un grup duns 25 o 30 boixos i ells varen dir que el que més els agradava era el que havia fet Martín Díaz». Castro destaca la importància daquesta passa, la de consultar als destinataris del conte, ja que, molts cops, la seva opinió no coincideix amb la dels adults. «El criteri és diferent. Potser als adults ens agraden més les il·lustracions més elaborades o més abstractes, però els boixos ho veuen tot duna forma diferent», explica lautor, que assegura que es sent «molt content» quan són els propis boixos els que li fan arribar les seues impressions sobre la història. «Hi ha pares que me diuen que els fills els demanen que els llegeixin el conte cada nit. i Boixos que me diuen que els agrada molt. Els dels boixos són els comentaris que més magraden», afirma

    LEAVE A REPLY